Peus Quets de Sueca: ‘Recupere’m l’alé’

Miércoles, 10 de mayo de 2017 | e6d.es
• Aquesta vegada també tenim coses que narrar encara que més en la línia de la normalitat atlètica pròpia d’un club de córrer

._000406


._000300
 
La setmana passada exultàvem d’ alegre activitat, s’ ens en sortien pels nassos tants assumptes i ocupacions... ja dic , tant, que cap mitjà podia o volia publicar-nos ho tot. S’ entén!
Aquesta vegada també tenim coses que narrar encara que més en la línia de la normalitat atlètica pròpia d’ un Club de Córrer.
Dissabte, l’ Alcúdia celebra la seua XXXª Volta a Peu, un aniversari que deuria haver sigut memorable i remarcable per el numero rodó de les proves assolides des del 1987. Però no ha sigut res digne de recalcar... ni tan sols per la borsa “obsequiada” al corredor. Paupèrrima la borsa, senzill i anodí el festeig de l’ esdeveniment.
Tretze de nosaltres, entre més de 700, se presenten a la carrera que té la sortida a les 19h. Recordem que les set del vespre son les cinc de sol i el dissabte el sol es, no justicier sinó venjatiu! El vent, quan bufa, es un enemic del Runner. El sol també. La sensació de xafogor humida i la llum enlluernant de Phoebus, el amo del firmament, pesa durament sobre l’ esforç dels corredors. La calor frena el valor, serena la voluntat i pacifica l’ímpetu de tots. Va a haver fins i tot un desmai i molts participants van caminar per a recuperar l’ alè. “Pasito a pasito, suave suavecito”! La vesprada es dura. Fran Navarro en bona ratxa trau bon fruit de la carrera. Marca un boníssim  42:36 a 4:12 per kilòmetre. Darrere venen Pascual Azorín, Paco Mompó, Toni Llopis, Prese Claver i Pepe Ciscar prou per sota dels 5 minuts/km. Tots s’ han queixat de les altes temperatures,  les primeres calors. “Maedeu”, quasi no en queda de caldo per vindre!
Diumenge, els Corriols munten la seua xicoteta volta, 5ª Carrera i Marxa de la Dona a les 10h30. Gaudim d’ una bona temperatura. Una mica més de 200 dones surten, majorment en pla festiu, amb la seva samarreta fúcsia, reivindicativa de tots els problemes que encara al S.XXI continuen discriminant el sexe femení.
No sent una cursa de competició, no hi ha entre les Peuetes qui no s’ ho pren així. Decideixen competir igualment, i corren els curts 6 km de la volta corriolera entre 5:14 i 5:28/km, a fons! Demostra ofici Mónica Mira, desvetllen poders Neus Andrés i Sonia Viñoles i exhibeixen ganes Mariola Inglada, Reme Beltran, Pilar Ferrús, Eloïsa Nadal i Rosa Garcia. Algunes d’ elles doblen prova, ahir a l’ Alcúdia i hui a Sueca. La resta de les Blavetes s’ ho fa més festivament xerrant, rient i corrent... activitats que una dona fa molt bé totes tres a l’hora! Es diumenge, es la festivitat de les Mares, es un dia per a gaudir!
Mentre la colla de Pedals Quets està en plena ascensió a la Drova, allà per la Safor, preparant la seua visita estival als Pirineus, a Sumacarcer, a les 9h del matí deixen solta als “xafats” del trail! La modalitat de 21K la corre sols Vicent Clar. Es parlar d’ eixos estreps del massís del Caroig i vindrem a la ment la duresa d’aquestes muntanyes nostres tan properes. Vicent sabrà lo que li ha costat completar la distancia de la prova gran. Tremenda es la exigència que demana el Caroig, de poca ombra i malgrat l’ horari de molta calor!
Ramon Monjo, Maritere Reig i Empar Badia fan el Sprint Trail, modalitat de 11K. Maritere i Empar formen un bon tàndem de carrera. Pujen juntes, baixen juntes, pateixen juntes i fan meta juntes. Empar sembla definitivament bolcada a la agresta muntanya, deixant l’asfalt de costat, pot ser sols momentàniament!
Ramón, reinventat de l’ asfalt cap al trail, cobra molt bons resultats en distancies curtes. Liquida els 11k de la prova en 1h12:38, i acaba el 31 de la general, 4rt de la categoria Màster a dos minutets del tercer. “Va por Ustedes”. Bona feina, fregant la orella, mereixedora de “vuelta al ruedo”!
Així doncs han passat el cap de setmana els corredors de Peus Quets, entre alegres activitats i àrdues proves, entre riures i crits de dones alegres i rictus i esbufecs de sofriment d’ altres dones una mica més valentes, entre calorosos circuits d’ interminables rectes d’ asfalt i curtes baixades i pujades de pedregosa muntanya... Es el seu destí!  
Joanot Presència, Peus Quet.