D’ estar en forma i lliure de lesions el corredor popular es l’ esportista més regular de tots els que practiquen alguna activitat física en regim d’ aficionats. En general, a poc que porte en el món del Running unes poques temporades, té consciència plena i serena del seu entrenament, té planificades moltes de les seues competicions, té presents les seues limitacions i té ben clar lo que s’ ha de fer i lo que no... llevat, de tant en tant, d’ alguna que altra bogeria que es veu obligat a cometre arrossegat per l’ ambient dels companys i per l’ inèrcia de la corrent...
Tot açò ho conte perquè quant al calendari de carreres, voltes i trails s’ interposa una festa de calendari laboral, la regularitat del Runner es veu violentada i sotmesa a una aturada forcada!
Ha Ha! Que s’ ho cregueu! Si al corredor li va la marxa més que el plàtan a la mona! A penes li brinden la ocasió, els que ja estan ací i els que tornen de “l´exili” s’ en va amb els amics de sopar, viatge, paella o “torrà”... Queden molts dies per a córrer i patir, competir i suar.
I açò es exactament lo que el 98% del Club ha fet durant esta santa setmana i esta florida pasqua. Ha sigut profusió la de fotos al grups del WhatApp demostrant eixides a peu, en bici o en cotxe, mostrant “calderos” de paella o calderetes d’ all i pebre, peces de formatge i ampolles de vi, ous, mones i llonganisses de pasqua, esmorzars i dinars, riures i alegria.
No pareix haver hagut massa recolliment religiós. Home, a lo millor sí. Segurament sí. Però lo cert es que d’ una manera o altra, Peuetes i Peuets han gaudit a temps complet i a mans plenes dels dies de festa, en jornades lligades o soltes, o fins i tot de cap a cap els cinc dies que donava aquest llarg pont  primaveral.
Però, com als còmics del Uderzo i del Goscinny, l’ agosarat Asterix i l’ invencible Obélix, irreductibles guerrers que planten cara a l’ Imperi Romà, Prese Claver i Pascual Azorín no es deixen acovardir per la atractiva crida d’ un “aqüeducte” festiu de cinc dies. En menys tindran prou i no fallaran al deure del Runner que es... CÓRRER!
Apuntats a la IVª 20K Villa de Siete Aguas, duríssim circuit d’ asfalt que posa a prova des del primer segon la capacitat del corredor. Observar el perfil de la carrera et trau de colp tot l’ oxigen que pugues ser capaç de respirar. L’ esforç que t’ imagines hauràs de fer pujant unes costeres interminables d’ un desnivell esgarrifador et matarà els bessons abans de sortir, i les pronunciades pendents que sempre t’ obliguen a retenir la inèrcia de la gravetat t’ encendran en flames els genolls i els bíceps femorals! Siga com siga, ho agafes com ho agafes, vas a acabar rebentat, peses els meus 90 kilos o els 45 de la Prese o del Pascual. Tant se val!
Pascual culmina uns bons 20K, a 5:07/km i veu la meta 1h42:12 després del tret d’ eixida. Novè a la categoria de Veterans E i 97è de 268 ànimes que acaben esta més que rigorosa cursa, lo que el situa, parlant en percentatges al voltant del 30% dels millors de la prova... ja ben passada la cinquantena de edat!
Prese, que se troba en plenitud de forma, oblidades ja les seues ranques i lesions, no falla al podi setmanal! Esta vegada a la cima del caixó, dalt de tot, la número 1. Primera a la categoria de Veteranes D, corrent a 5:17/km i menjant-se la distància amb un temps fabulós: 1h45:43. Fer primera a una cursa de muntanya russa d’ un poble on no tenen plana ni la taula del menjador... es extraordinari, i fer eixe 20K en una hora i tres quarts... no té qualificatius i només li cap una expressió ben valenciana: Visca la mare que t´ha parit!
Ara bé, entre nosaltres, açò es com una sospita... que el Pascual i la Prese no caurien a la marmita de la poció màgica quant van nàixer?
Ja veieu! El corredor corre quant cal, però no deixa de divertir-se quant la ocasió li ho permet. A qui no li va una mica d’ esbargiment, solta i descompressió? El Runner sempre fa la excepció però també quant cal sap patir i sap riure, sap lluitar i fruir, resumint... sap viure!