Si finalment no hi ha un grup parlamentari propi valencià a Madrid, espere que els senyors i senyores de Compromís ens ho expliquen amb pèls i senyals als seus votants i exvotants (entre els quals m'incloc des de fa un mes). Els senyors de PODEMOS no cal que ens expliquen res. Amb ells, ja sabíem com acabaríem, malauradament, els 'molls' valencians.
Tot i això, demane una sola cosa, a tothom: Els pocs o molts valencians que encara hi creiem en la nostra llengua (el català o valencià, que és el mateix), en el nostre país (el País Valencià, o Regne de València per als més reticents) i en la nostra gent (catalanoparlants, castellanoparlants i immigrants multilingües d'arreu del món), us pregue que continuem cridant i lluitant amb força per tot allò que ens estimem de veritat, malgrat les mentides que ens amollen des de la capital -d'aquesta Espanya que ens escanya- i malgrat les coaccions i amenaces mediàtiques, econòmiques o violentes, de la policia i de l'exèrcit espanyol, que hi puguem rebre en conjunt o individualment els valencians, com ja pateixen fa anys els nostres germans de llengua, els catalans.
Si no ho fem així, de segur que hi tindrem merescut el menyspreu i la humiliació constant que ens etziben des de Madrid i des de la meseta castellana. Com diu un amic meu, un tant bròfec i suecanot: "El pitjor no és que et donen pel cul. ¡El pitjor és que t'agradee...!!"