Les Folies de Carcaixent guanya el “Sona la Dipu amb música, balls y cançons” 2014

L'Alcaldessa de Carcaixent, Lola Botella, ha volgut destacar la importància d'este premi, "el poble de Carcaixent ha de sentir-se molt orgullós per este premi que ha aconseguit el Grup Les Folies"

El grup de Balls les Folies de Carcaixent va aconseguir alçar-se este dissabte amb el Primer premi Sona la Dipu amb música, balls y cançons 2014. En la final, que seguiren més de 300 persones en el Teatre Principal de València, van participar huit grups de la província. Les Folies va interpretar el Bolero Pla del quadro de Balls Populars d’Enrique Vicent i Sebastian Andrés, de València y Valencianes de l’u i el dos del quadro de Balls Populars d’Enrique Vicent, de València. Una actuació que va ser molt lloada pel públic durant la seva intervenció, destacant la qualitat i la professionalitat. Per la seua banda, El Segreny d'Albalat de la Ribera va aconseguir el segon lloc mentre que el Grup de Danses de Moncada va ser el tercer finalista amb 900 euros.
L'Alcaldessa de Carcaixent, Lola Botella, ha volgut destacar la importància d'este premi "el poble de Carcaixent ha de sentir-se molt orgullós per este premi que ha aconseguit el Grup Les Folies, és vital la feina que estan fent per recuperar la tradició, el folklore,.... Les Folies ha posat una vegada més a Carcaixent com a referent i per això vull donar-los les gràcies per la seua implicació i treball i dir-los una vegada més que compten amb el suport d'eset Ajuntament". Els grups participants en esta fase final han estat el Grup de Danses Bàrbara de València, El Realenc de Picanya, El Segreny d'Albalat de la Ribera, l'Escola de Danses de Xàtiva, L'Associació Cantares Viejos de Requena, El Grup de Danses de Moncada,  El grup Els Folies de i, finalment, La senyera de València.

Les Folies
El Grup de Balls Populars Les Folies de Carcaixent és actualment  l'única agrupació folklórica que balla les valencianes a l'estil antic. Este estil utilitzat per les antigues agrupacions folklòriques valencianes es caracteritzen per la elecció lliure de les tornades i el cant lliure més o menys retallat o requintat al qual el segueix el ball que li marca els canvis el guitarró. Així és com cada interpretació de la peça és diferent en estil, interpretació i durada però no en la utilització d'unes determinades mudances que són ballades a l'uníson.
Dins el treball de recerca que realitza les Folies de Carcaixent ha pogut rescatar partitures i mudances antigues de diferents escoles de la Ribera, la Safor i l'Horta de València. Al cap i casal destaca el treball realitzat a l'antic quadro de balls populars d'Enric Vicent a través de balladores com Paquita Marco i les germanes Andrés. L'u i dos ha estat una de les peces més estimades del quadre i d'ell s'han conservat gravacions cinematogràfiques.
En les entrevistes realitzades a Pepita i Carmen Andrés, balladores i filles de Sebastian Andrés, l'hereu del quadro de balls i cants populars d'Enric Vicent a la mort d’este, ens van informar de la forma i les mudances que utilitzaven per a ballar el conegut Bolero Pla. La partitura que havia estat conservada en el recull de Eduardo Martínez Torner anomenat Danzas Valencianas de 1938, es guarda al fons Nicolau Primitiu de la Biblioteca Valenciana a Sant Miquel del Reis. Este bolero ha estat muntat seguint les disposicions i suggeriments de les dues germanes Andrés, destancant la realització de les diferències en espill.