Reobert el debat sobre si la gestió de l'aigua a les ciutats ha de ser pública, privada o mixta, amb la difusió d'un informe del Consell General d'Economistes, la "Xarxa Valenciana per l'Aigua Pública"* contínua reclamant la gestió pública directa de l'aigua pels següents motius:
1- Perquè l'aigua és un bé de primera necessitat fràgil i limitat, que ha d'arribar a tothom en la millor de les seues condicions per garantir una vida digna als ciutadans, sense deteriorar els ecosistemes que contribueixen a la renovació cíclica de l'aigua.
2- Perquè la satisfacció d'una necessitat bàsica que, a més, ha de ser de qualitat per les seues implicacions en la salut pública, no pot estar subordinada a criteris d'eficiència econòmica per tal de maximitzar els beneficis empresarials. És a dir, l'aigua és vida no negoci.
3- Perquè els límits que s'imposen a la seua gestió vénen definits per la seua naturalesa, la seua escassetat, la responsabilitat de garantir la salut pública i el respecte al medi ambient. Per això les institucions públiques són les úniques que poden garantir aquests extrems.
4- Perquè una gestió pública de qualitat, en no estar subjecta a la lògica de la maximització del benefici empresarial, pot oferir millors condicions laborals als treballadors.
5- Perquè les subvencions i els diferents tipus d'ajudes públiques (per exemple, en R + D + I) que hui reben les empreses privades dedicades a la gestió de l'aigua podrien destinar-se a enfortir les institucions públiques de gestió de l'aigua amb major transparència i eficàcia.
6- Perquè la cooperació públic-públic en matèria de recerca, desenvolupament i innovació tecnològica ha mostrat la capacitat de generar un alt coneixement i experiència orientat a la resolució dels problemes reals dels ciutadans, contribuint a més a la democratització de la ciència.
7- Perquè els estalvis i millores de la gestió directa pública de qualitat redunden en el benefici dels ciutadans en lloc de engrossir els comptes de resultats dels operadors i els grups financers als quals pertanyen.
És a dir, perquè l'aigua constitueix un patrimoni essencial per a tota forma de vida i no una mercaderia, la seua gestió ha de ser pública, no un negoci.
*La Xarxa Valenciana per l’Aigua Púbica, està formada per Acció Ecologista-Agró, Confederació d’Associacions de Veïns CAVE-COVA, CCOO, Ecologistes en Acció, Enginyeria Sense Fronteres, Fundació Nova Cultura de l’Aigua, Heterodòxia Castelló, Intersindical Valenciana, La Ribera en Bici, No als Tractats Desiguals, Unió de Llauradors i Ramaders i Xúquer Viu.