LA UNIÓ informa que la pedra va afectar a més de 5.000 hectàrees de cultiu a la comarca de la Ribera

LA UNIÓ reclamarà ajudes i exempcions fiscals per als afectats que s’afegeixen a les que ja va demanar per la sequera

LA UNIÓ de Llauradors informa que la pedregada d’ahir va afectar a unes 5.000 hectàrees de cultiu, fonamentalment en un rogle ampli comprés en una franja entre les localitats de Torís i Alberic. Són molts els cultius afectats per la pedra ja que hi ha molta diversitat agrícola en la zona afectada, hi ha cítrics, hortalisses, caqui i part de la fruita d’estiu que encara queda per collir. La intensitat dels danys varia segons les localitats i partides de cadascuna d’elles. En Torís per exemple la zona del Campillo és la més danyada, a Montroi la de la Canya i Penyes Roges; també hi ha zones afectades a Real de Montroi i Montserrat. A Catadau, en les partides de Tartida, Botet i Carrions hi ha un 50% de fruita afectada. Per l’Alcúdia les partides de la Florentina o la Casa del Pi la pedra va ser molt intensa i cal vore l’evolució dels cultius. També hi ha zones afectades a Alzira, Alberic, Benimodo o Massalavés. Sembla que la zona oest de la comarca (Alcàntera del Xúquer, Càrcer, Antella o Sumacàrcer, etc.,) s’han lliurat dels efectes de la pedra i cap al sud (Manuel, Senyera, l’Ènova, etc.,) va caure pedra però molt barrejada amb aigua. La pedregada ha pillat a molts llauradors sense una pòlissa d’assegurança agrària contractada degut als preus de contractació i la baixa rendibilitat de cultius com ara els cítrics. LA UNIÓ recomana assegurar els cultius perquè com diu el refranyer popular “més val prevenir que curar i la climatologia està molt revolta”. En este sentit LA UNIÓ reclama també que les mesures que es prenguin: ajudes, exempcions fiscals, de la Seguretat Social, del IBI rústic, s’afegisquen a les que ja ha provocat la sequera i sobre les quals ja va presentar LA UNIÓ el corresponent informe a les Administracions Públiques; però sobretot demana un preu mínim per als llauradors que els permeta continuar vivint de les seues explotacions.