La Unió i CCOO demanen mesures per a evitar l’atur agrari a la comarca de la Ribera

Ha crescut un 60% en un any i una mesura adequada passa per la signatura de convenis agrícoles a partir de març i no per a l’estiu com es fa ara

LA UNIÓ de Llauradors i Comissions Obreres de la comarca de la Ribera reclamen mesures per a que es frene la continuada pujada de l’atur agrari a la comarca de la Ribera on en només un any s’ha incrementat un 60% si comparem les dades del Servef de gener d’enguany amb les de desembre de l’any passat. De 1.701 aturats hem passat a 2.709. Estes dades comarcals són extensibles a la resta de la Comunitat Valenciana perquè en un any en el qual s’ha creat ocupació neta (6.000 treballadors), el camp valencià ha perdut 9.900 treballadors. Ambdues organitzacions aposten pels convenis agrícoles per a reduir l’increment sagnant d’aturats i en este sentit demanen que els que signen tots els anys SEPE-Servef i els Ajuntaments estiguen a punt per al mes de març i no només per als mesos d’estiu com fins ara. La Generalitat Valenciana hauria de ser conscient de la necessitat laboral del sector agrari. En un àmbit ja més comarcal la lluita contra l’atur en este sector passa per desenvolupar programes específics de convenis relacionats per exemple amb la neteja dels barrancs o la millora de les infraestructures agràries locals. Haurien de ser uns contractes de jornada completa i com a mínim de tres mesos. Tant CCOO com LA UNIÓ consideren que l’agricultura és un sector estratègic que podria ser un revulsiu per a l’economia en la generació d’ocupació, però que lluny d’això està patint especialment la crisi que es veu agreujada per l’abandonament de les Administracions i la falta de polítiques adequades per al sector.
Tot això afecta a la indústria agroalimentària (centrals hortofruitícoles) que depenen principalment de que hi haja productors als que els siga rendible produir. Així, el desenvolupament de les últimes campanyes agrícoles han suposat menys contractació per a la recol·lecció, per a la manipulació als magatzems (treballadors –majoritàriament dones-, mecànics...) i s’estén com una taca d’oli a la resta de sectors (transport, embalatges, fitosanitaris, fertilitzants, post-collita...) que alhora signifiquen menys moviment de diners i inversió. Igualment, el mercat de treball agrícola no pot re-absorbir els treballadors que acaben la collita i que podrien dedicar-se a tasques de poda, plantació, tractaments... amb la qual cosa cau la feina-contractació i és possiblement un potenciador de treball “en negre” amb el perjudici per a totes les parts: pèrdua de cotitzacions i al mateix temps pèrdua de drets que això ocasiona.