La importància del cavall i el carreter en l’economia de Villanueva de Castellón

Entrevista a Eduardo Grimaltos

Villanueva de Castellón es una de les poblacions de La Ribera Alta del Xúquer que ha viscut i viu de l’agricultura, és a dir sempre mirant al cel i on el cavall va tindre un paper molt important en la prosperitat del poble en temps de la postguerra i durant molts anys després.
Tot girava entorn del cavall i s’aprofitava fins excrements naturals per a femar les plantes a casa o per a femar els planters d’hortalisses.
Eduardo Grimaltos, és u dels carreters més antics al poble, ens farà retraure temps endarrere, la vida i costums del carreter i el cavall a Villanueva de Castellón. Nascut en els anys 40, 76 anys en l’actualitat.

¿Com va ser la vida dins d’una família humil, en aquells temps?
Va ser un temps dur i molt difícil per als xiquets. Des de xicotets ja anàvem a treballar amb els animals a l’horta, mitja de vida per a viure. L'horari el marcava segons la feina a fer i on la majoria de vegades es dinava en el mateix camp per no perdre temps anant a casa i a l’escola anava el que podia a la nit. Les quadres estaven en la mateixa casa on vivíem.
Els carreters ens reuníem en el Bar del Tio Donis, situat prop de la plaça de l’Església, on teníem una taula llarga sols per a nosaltres. Un lloc on parlàvem sobre els nostres animals, la marxa dels treballs, a quins tirs i arrossegament aniríem o simplement raonàvem de com anava el poble.
Era un temps en què el piq
ue entre els carreters estava en vorer qui tenia el millor animal, llaurava millor, millor carro tenia o el portava millor arreglat, però sobretot hi havia una unió total i serietat a l’ora de fer tractes i on es parlava amb el cavall sense tocar-lo amb la vara, excepte quan no atenia a raons.
Època en la qual els únics que podien anar a l’escola durant el dia eren els fills de les persones més adinerades o tenien moltes fanecades de terra, amb cavalls portats per persones assalariades, als que anomenàvem els fills dels rics.

¿Quins treballs realitzàveu?
Llaurar, passar màquina, xarugar, passar la rella, solcar, fer cavallons, entrar les collites als magatzems o a l’andana de les cases, subministrar material per a la construcció, portar les caixes de taronges fins al port de València, eren alguns dels treballs. La compenetració entre l’amo i el cavall era vital per als treballs de l’horta, on pel temps el cavall reconeixia tot el lèxic de paraules que li manava el seu amo, i més quan havien de donar la volta al final del camp i el rosin-er tenia les dues mans ocupades.
Al poble en aquells temps hi havia el taller de carros més gran del rogle, amb unes 10 persones treballant, propietat de Amalio Sempere Torró , Mestre d’Aixes; Roberto, un ferrer que ferrava les potes dels cavalls, i un corretger en la carretera que feia de tot per als cavalls. El treball en l’horta, recorda Eduardo, no era seguit, sinó que més bé era de temporades, per tal cosa havien de buscar-se altres. Per la Fira de Santa Llúcia en desembre, es feia una bona fira d’animals on els intermediaris s’espadaven i tenien els animals en l’hostal de Badal i l’hostal de Tolino.

¿Es treballen millor ara els camps o quan es feia amb els animals?
Per a mi quan es feia amb els animals com, xarugar, passar de ganxa i bilbaora o cavar els horts de tarongers amb aixà. Ara només tiren que venen per matar la brossa.
El guano al camp el llaurador el feia, depenguen de la collita i de la partida on tenia el bancal, i principalment era a base de súper, amoníac, nitrat de Xile. És a dir que la mescla la feia el llaurador. Els carros portaven els tendals per fumigar els horts, cosa que ara ja no es fa.

¿Quins carreters recordes d’aquells temps?
Els meus tios Vicent i Carlos Grimaltos, Pepe Mora; ta uelo Eduardo Sala, ton pare José Vicente Sala i ton oncle Rafael, Martínez i Pepe Soro tenien bons animals, Filiberto “el pollo” i molts més que ara no recorde. Machancoses, els Fajos i l’Espardenyer, eren els principals tractants d’animals.

¿Com cuidàveu i menjaven els cavalls?
Ferrar als animals ara és molt important, ja que abans els carrers eren de terra o empedrats, i ara són asfaltats. El menjar per als animals era més natural que ara on les garrofes eren el principal, herba vera i un poal de segó per a refrescar-se. Ara tot és a base de pinso preparat.
Al poble, fa més de 70 anys que és fa el tir i arrossegament i es feia en l’antic camp de futbol de l’Almenà. Va ver any, que un dia posàvem l’arena i acabar la llevàvem perquè l'endemà havien de jugar al futbol. Els cavalls que més hi havia eren rosi'ns perxerons on la majoria eren del Puigcerdà i Vall d’Aran. Com hi havia pocs Camins i tot eren sendes, s'empraven els burros i mules per a traure la taronja dels bancals al Camins, per a carregar-les al carro.
A poc a poc, el que havia sigut el motor de l’economia de la Comunitat Valenciana i també d’Espanya, es va arraconant fins a desaparèixer els treballs que tant beneficiaven a l’agricultura, medi ambient i perdent-se molts llocs de treball.