En el cas del polígon El Pla s’ha estirat més el braç que la màniga

“Bona part del deute que ens atenalla i asfixia prové d’aquestes espifiades fetes a burro barra”

EU-Alzira demana una auditoria pública del cost del polígon industrial El Pla. Volen conèixer, fil per randa, quant ens ha costat, ens costa i ens costarà al alzirenys l’espifiada de la carretera de Guadassuar. Passat, present i futur. Pèls i senyals. Demanen més que factures: una auditoria pública. La resposta ja la deurien de conèixer: un insult, una manca de respecte sense precedents, una burla indigna al treball dels tècnics i funcionaris i bla, bla, bla...
El polígon El Pla sols pot ser entès situant-lo en el seu context històric desficaciat i marcat pel  balafiament sense mesura, un espai geogràfic i temporal on s’estirava més el braç que la màniga i als gossos se’ls canviava tots el dies la ristrera de  llonganisses del collar. Era l’època que, per posar un exemple que ens faça gravitar  en l’òrbita del destarifo, els taulellers borrianers demanaven, amb la mà foradada, l’accés nord al Port de València i amenaçaven en exportar els seus productes a través del de Barcelona. Ometien els taulellers que des de Borriana a València hi ha 65 km mentre que la distància que separa la capital de La Plana Baixa de Barcelona és de 309 Km i obviaven també al mateix temps el fet de que per accedir al port pel nord hi havia que construir un túnel submarí per lliurar el petit entrebanc geogràfic que suposa la presència del Mediterrani.
A Alzira, en aquest mateix  context històric desmanyotat, el vicepresident del Consell Vicent Rambla, parlava de “capil·laritat” i anunciava -amb campanes de fusta, tot hi ha que dir-ho-  que des del Consell s’estudiava la construcció del quart aeroport ubicat entre Alzira, Benimuslem, Alberic i Massalavés. (si no us ixen els conters tranquils, no passeu pena, el tercer aeroport era el de Castelló) Ara i si traslladàrem la proposta de Rambla al terreny escatològic -passeu-me el recurs- caldria dir, aleshores, que el Consell iniciava tràmits per estudiar la viabilitat d’amollar un cagalló damunt d’un altre.
El llistat és llarg i tediós. També indignant. Tant que bona part del deute que ens atenalla i asfixia prové d’aquestes espifiades fetes a burro barra.
La passada primavera Google va anunciar que abans de final de 2014 hi haurà una nova eina disponible al portal de Google Maps: es tracta d’una icona amb forma de rellotge i amb la qual els usuaris podran accedir al banc d’imatges que des de 2007 hi ha al street view i que permetrà constatar l’evolució d’algunes obres o l’ocupació d’alguns polígons. Un eina utilíssima que a El Pla d’Alzira o a l’aeroport de Castelló perd qualsevol utilitat o interès ja que el PP ha aconseguit aturar el temps. L’ha mort.