Els veterans del Club Peus Quets encetà l’any amb la Volta a Peu del día de Reis a Xeraco
Lunes, 9 de enero de 2017 | e6d.es
• A més, el club senser va participar en ‘la nadalenca’ d’aquest cap de semana a Sueca
Anem fent!
2017 veu els grans veterans del Club donar exemple encetant el nou any animosament en una cursa popular quasi clàssica. A Xeraco, en dia de Reis, se corre la XVIIª Volta a Peu, un gran fons pla que malgrat el dia elegit per a celebrar-lo, rep un bon nombre de Runners.
La “volteta” es agradable, assolellada... i fresca! Set Blavetes i Blavets i van: Javier Mancebo, Ramón Monjo, Pascual Azorín, Prese Claver, Gerard Iborra, Paqui Riera i Emilio Sala, aquest últim acompanyant a un amic en carrera. Javier i Ramón marquen dos bons cronos i la gran Prese queda en 4rt lloc de Veteranes C. Bona carrera a modo d’ aperitiu per a presentar-se en forma i encarar l’ any que comencem.
El dissabte dia 7, després de la concentració de Zumba que organitza Mónica Carrasquer al Multiusos, fem finalment la Nadalenca que organitza la Penya Poc a Poc, aquella que s’ anul·là el passat 17 de Desembre pel temporal. El Club hi acudeix gairebé al complet, no tots disfressats però sí al menys a fer costat. El circ es el lema d’enguany, amb carpa i taquilla, i tal i com vos ho contava la setmana passada compta amb forçut i dona barbuda, amb feres i domadors, equilibristes caucasians i xinesos malabaristes, pallassos animosos, Pipi Langstrumps i lànguids mims, Pierrots i Colombines, hàbils mags i fins acròbates sense oblidar-nos del necessari director de pista. Assistim a una esplèndida funció, a un secular i màgic espectacle de color, de soroll, d’ art i d’ habilitat.
Sari i Manu renuncien a la seua espectacular disfressa de “papallones siderals” per a fer costat al gran grup. La idea d’ Àngels Riera, produïda i dirigida per Toni Llopis i currada i desenvolupada per Sari i Manu, com també per Alice, es un èxit. S’ aconsegueix que el circ complet faça pinya, sense escampar elements durant el recorregut. El bloc, realment, fa goig. Rebem el primer premi a la millor disfressa de grup. Pernil i caixa d’ estrenes a la sàrria!
Mentre uns van de volta en bici, d’ altres fan muntanya entrenant Barxeta per a la propera setmana i uns altres corren asfalt per rutina o en mires a la marató de Castelló, diumenge la IXª 10K Valencia Ibercaja 2017 reuneix prop de 15.000 Runners. Una autèntica salvatjada, però un “fiestón” a la mateixa Albereda de València que coreografia un aplaudiment víking tal i com ho feren els islandesos a la darrera Eurocopa de Futbol. Això es, al so de dos tocs de bombo, respondre picant una vegada de mans en alt al temps que se crida “Uh”, i un’ altra vegada, i un’ altra... i així cada cop més ràpidament! Fan falta dos o tres assajos, però una vegada aconseguits el compàs i la coordinació, brolla de una cridòria ensordidora, corprenedora. Un crit multitudinari que et posa els pels de punta. Emocionant es poc i grandiós es curt!
Huit del Club desafien el fred. La gèlida matinada posa els pels de relleu a tot lo cos igual que la salutació vikinga! Mans, peus, orelles i nas son els més malparats. Elo, Sonia, Reme, Alice, Coki, Pepita, Mila i Joan, enguany van a córrer esta 10 K. Bonica volta d’ amples vies i avingudes que se corre fàcilment i que ràpidament calfa el cos malgrat la ingrata temperatura. Bona i ràpida cursa de Alice que no perd tònica, i al remat i molt important al meu parer, que totes entren per baix de l’ hora que es un repte ja sobrepassat. D’ara endavant hi ha que mantenir eixa línia. Mila fa 6ª i Pepita 7ª en la seua categoria de Màster 60.
Aquí doncs tenim les activitats que s’ han desenvolupat al Club, variades i divertides. Però pot ser una mica ombrejades per la “infermeria” que penja el cartell de COMPLET!
Sari i Àngels milloren lentament, Mariola, Inma i Pepe van, però poc a poc, Paco es fa operar, Vicent se disloca un braç, Dolo enxampa la grip i Pascual sofreix un esquinç.
Estos fets son esdeveniments que també enceten l’ any, i proven que a Peus Quets no se para. Això comporta el perill de lesió, i la conseqüent obligació d’ aixecar-se de nou i tornar a moure. Així es que... anem fent!
Joanot Presència, Peus Quets