Els productors de taronges i mandarines únicament perceben el 14 % del que paga el consumidor en destinació

Jueves, 17 de octubre de 2019 | e6d.es
• Són el producte estudiat en el qual menys rep el llaurador

._000707
._000606 
LA UNIÓ de Llauradors, en el Dia Mundial de l’Alimentació, vol posar en evidència les greus disfuncions que existeixen en la cadena alimentària destacant que els productors de taronges i mandarines (clementines) únicament perceben el 14% del que paga el consumidor en destinació per la fruita. 
Segons l'estudi realitzat per les organitzacions que componen la Unión de Uniones, amb dades de l’Observatori de la Cadena Alimentària, la mitjana que rep el llaurador i ramader en tots els productes agraris estudiats és d'un 30%, però en el cas de taronges i mandarines la situació és molt pitjor perquè en el primer la mitjana és d'un 16% i en el cas de les clementines d'únicament un 12%. Els intermediaris es queden en taronges i mandarines un 30% de mitjana i en la destinació el 56% restant. LA UNIÓ posa de manifest així que són la distribució i la indústria qui es reparteixen la major part del que paga el consumidor, quan, en moltes ocasions, el seu treball de transformació és pràcticament nul.
Cal ressaltar amb aquestes dades la dramàtica situació que viuen els productors de cítrics, amenaçats per les concessions comercials a països tercers, on de productes com la taronja o la clementina, no arriben a percebre ni el 15% en origen, la qual cosa fa que molts llauradors abandonen l'activitat campanya rere campanya.
LA UNIÓ assenyala també que l'efecte negatiu sobre els productors que té el desequilibri de forces de la cadena alimentària en perjudici de la baula més feble, el productor, es veu, a més, agreujat per qüestions internacionals polítiques que utilitzen com a moneda de canvi a l'agricultura i la ramaderia, com la imposició dels aranzels per part dels Estats Units com a represàlia pel cas d'Airbus, l'acord UE – Mercosur o amb altres països tercers com Sud-àfrica o el Magreb (el Marroc o Tunísia, entre altres).
 
Despesa en alimentació
Quant a la xifra de despesa en alimentació en la llar a nivell estatal, la mitjana per càpita es troba en 140 euros mensuals, un 11% respecte a la despesa total i una mica per davall de la mitjana europea (UE 28), que se situa al voltant del 18%.
LA UNIÓ valora aquestes dades ja que considera que això significa que la nostra agroalimentació, partint des del camp, ha aconseguit ser una aportació valuosa a l'economia, amb un 8% del PIB, així com garantir seguretat alimentària, diversificar la cistella de la compra, complir amb els més alts estàndards ambientals i ètics, mentre es mantenen els preus al consumidor a un nivell assequible “i això és, en bona part, gràcies al treball dels llauradors i ramaders”.
L'organització recorda també la importància de les Denominacions d'Origen i Indicacions Geogràfiques i el cada vegada major nombre d'hectàrees de producció ecològica, la qual cosa ens situa en els primers llocs d'Europa en qualitat i producció sostenible.
En aquest sentit, destaquen des de l'organització, “podem sentir-nos uns privilegiats enfront dels 820 milions de persones en el món que manquen d'una alimentació bàsica”. L'organització considera que protegir aquest model per als ciutadans europeus “hauria de ser argument més que suficient perquè els nostres polítics cuidaren una mica més la nostra agricultura i ramaderia”. No obstant això, recorda també que els dos primers objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides per a 2030 són acabar amb la pobresa i amb la fam. “A més de la solidaritat i de l'ajuda al desenvolupament, la major contribució que pot fer la Unió Europea és no fomentar amb les seues polítiques l'especulació amb l'alimentació i l'explotació de les persones i de les terres en cap lloc del planeta”.
LA UNIÓ