El temporal refreda la competició però no als Peus Quets de Sueca

Martes, 24 de enero de 2017 | e6d.es
• Encara que es va suspendre per el mal temps la excursió del grup als Miradors del Garbí, alguns corredors no han deixat de participar a carreres populars

Hem tingut una meteorologia complicada aquests darrers mesos. El final del Novembre del 2016 no va ser gaire propici per als esbarjos al aire lliure ni per a la competició. El Desembre ens va donar tres caps de setmana una mica més benèvols, però grisos també, i este últim diumenge vam tindre que anul·lar la sortida que el grup Senda Quets tenia preparada als Miradors del Garbí per el més que segur risc d’ intenses pluges. Com que el paratge té alguns barrancs i Estivella es ribera del Palància, i la cima del Garbí es pedra plana, i si humida, relliscosa, la quantitat de ruixats anunciada aconsellava amb prudència fer màquina enrere. La pluja no ha sigut intensa però si persistent.
Diumenge de matí, entre xàfec i xàfec i núvol i núvol van aprofitar, anava a dir uns quants, van ser uns molts, els que ràpidament es van córrer 8, 10 o 12 kilòmetres, ajudantl’ organisme a no baixar ritmes i tònica corporal; la colla de Luis i Gema no para.
Parlant de competició, sols farem referència a dos Mitges Marató, la de Picanya i la cèlebre i internacional de Santa Pola. Setmana escassa però de qualitat. L’ oratge no acompanya, amenaçant descarregar el negres núvols que tapen el diumenge tot el País Valencià. El vent de llevant ha vingut a acompanyar els corredors, i per lo que fa de la Mitja de Santa Pola, es en gran manera molest. Allà la cursa es disputa en el 70% pels passejos de vora mar, i l’ aire, fortet no deixa atacar les marques que tot corredor que se preue vol baixar.
A Picanya el recorregut es pla, llevat d’ algun carrer que pica amunt odavalla a penes una mica. La prova es corre a Picanya i a Paiporta. Als dos pobles sols els separa el barranc de l’ Horteta que porta aigua estos dies, però els corredors no hi passen, van pel pont! 21097m que arranquen des de l’ Avinguda Senyera. Matinada fresca que anirà millorant i ajudarà a córrer malgrat el vent que en certes ocasions frenales marques. Pascual Azorín passa per meta amb 1h40. Dins de la seua línia, rondant l’ hora trenta-huit i l’ hora quaranta. Doncs bona carrera.
A Santa Pola, tenim dos Peuets. Javier Mancebo i Emilio Sala. No m’ agrada la paraula per massa utilitzada, però defineix exactament a esta parella de Runners: dos Màquines amb majúscula. Santa Pola es una ciutat estreta d’ Est a Oest, i molt llarga de Nord a Sud, per tant les avingudes que trepitgen els corredors son inacabables. Respecte a altres anys falla una mica la assistència de públic. Meteorològicament el dia no invita a sortir al carrer
Javier Mancebo aconsegueix un bon temps, també al voltant dels seus cronos normals en distàncies de 21K. 1h30:35, a 4:18. Les interminables vies sense protecció d’ edificis que recorren els passejos marítims estan exposades al vent de llevant que bufa valent. El tenen de costat cap allà, i de costat cap aquí. Una curiositat com a anècdota. A vora mar, la Avinguda Santiago Bernabeu la fan al anar i al tornar, i entre anar i vindre recorren la Avinguda del Catalanet “visitant” la Gran Platja, la platja del Tamarit, la del Pinet i la de la gola, a més de passar pel port, pels embarcadors i els iots de plaer. Un turisme cansat... però barat!
Emilio Sala també fa la seua prova molt adequadament, sense poder baixar la seua marca de Mitges Marató, com hem dit, per culpa del vent, però córrer a 3:58 i parar el crono en 1h23:31es ja tota una gesta! Dos batalladors lluitadors de l’ asfalt!
Hem pogut contar poca cosa aquesta vegada però hem reconforta que haja sigut de molta qualitat.

Joanot Presència
Peus Quets