El II Simposi de Jóvens Filòsofs i Humanistes d'Almussafes anima als jóvens a reflexionar sobre el món

Al voltant de 200 alumnes de 15 instituts valencians van participar en l'esdeveniment, organitzat pel Club UNESCO i celebrat en el Centre Cultural d'Almussafes

Prop de 200 estudiants de secundària i batxillerat i una trentena de professors de filosofia d'un total de 15 instituts públics i privats de les tres províncies es van donar cita, durant la jornada de dimecres passat dia 14, en la sala d'actes del Centre Cultural d'Almussafes per a participar en el II Simposi de Jóvens Filósof@s i Humanistes de la Comunitat Valenciana. El Club UNESCO per a la Protecció del Patrimoni Immaterial, en la seua aposta per la millora de la societat i la necessitat imprimir una major rellevància de la filosofia i les humanitats en el sistema educatiu actual, com a fonts de coneixement essencials per a la formació i el desenrotllament de la persona, va convocar esta jornada en què els estudiants van poder expressar les seues idees sobre diferents qüestions mundials de forma crítica i lliure, a més d'invitar a la reflexió sobre les mateixes dels assistents. El col•lectiu de docents Mussol Paideia 2.0, el propi Ajuntament d'Almussafes i l'editorial Boreal Llibres van col•laborar activament en esta iniciativa que va apostar per la formació científica del ser humà per a aconseguir la saviesa i el coneixement.
“Boteu al camp del pensament i set crítics” podria ser el lema que va centrar la jornada de reflexió celebrada a Almussafes dimecres passat.
Tal com va comentar Pascual Casañ, responsable d'Educació del Club UNESCO, durant la inauguració del simposi, la localitat d'Almussafes es va convertir en la plaça pública en què, igual que en la Grècia clàssica, els grans pensadors debatien sobre aquelles qüestions que més els preocupaven i, traslladant-ho al cas concret dels estudiants, “per a posar de manifest la importància que la filosofia i les humanitats poden tindre en la formació de les persones, dels científics”.
De fet, l'objectiu principal del segon simposi, en el que van participar grups d'alumnes entre 16 i 18 anys de 15 instituts de tota la Comunitat Valenciana, se centrava a fomentar el gran paper que juga la reflexió filosòfica per a la millora de la societat.  Casañ va citar Unamuno per a deixar constància que el gran repte que té plantejat la Universitat no és fer dels jóvens uns bons metges, científics o persones, sinó uns grans en cada una de les professions que es trien “i eixe objectiu només es podrà aconseguir si eixes carreres es complementen amb estudis filosòfics”.
Per la seua banda, el president del Club UNESCO, José Osuna, qui es va declarar “un ferm defensor de la filosofia aplicada”, va afirmar que “la filosofia està en el ADN de cada un de nosaltres”, a més de destacar que el paper de les universitats i instituts radica a formar les persones sobre tres patrons; el coneixement, l'enteniment i l'energia de l'amor a l'hora de projectar i inferir de manera positiva”.
La intervenció de Gisela Morales, inspectora de la Direcció Territorial d'Educació a Castelló, va partir d'una narració en què va comparar els alumnes amb els cultius de la terra, cultius que sense el corresponent reg i treball de batuda, no produïxen més que matolls inservibles, i d'ací la importància d'educar i modelar el pensament a través dels estudis filosòfics i humanistes.
La necessitat donar-li a la filosofia, al coneixement i a la saviesa el lloc que es mereixen també es va posar de manifest per part de l'alcalde d'Almussafes, Albert Girona, qui va ressaltar que “no hi ha un intent més patètic que una generació intente imposar la seua forma d'entendre el món a les generacions posteriors”, destacant que les institucions públiques i els centres d'ensenyança tenen l'obligació d'incentivar als jóvens a què reflexionen sobretot allò que els envolta i que ho facen de forma crítica i amb una actitud d'estupor total i ininterromput per a arribar al fons de totes les qüestions. Girona va parafrasejar Xavier Zubiri per a concloure la seua intervenció en l'acte d'obertura amb la cita “Només s'aprén filosofia, posant-se a filosofar”. 
El director territorial d'Educació, Cultura i Esports de València, Ismael Martínez, va tancar el torn d'intervencions de l'acte d'obertura enumerant tres tipus d'alumnes segons el seu nivell d'implicació davant del coneixement: els informats, els que a més d'informats tenen el coneixement i els que també disposen de pensament, coneixen els objectius del mil•lenni de l'ONU i són crítics amb ells i estos últims són els que es nodrixen de les reflexions i de l'amor per la saviesa que els brinda la filosofia.
El catedràtic de Filosofia de la Universitat de València (UV) i degà de la Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació, Jesús Alcolea, va ser l'encarregat d'oferir la lliçó inaugural, a la que van seguir les exposicions dels treballs elaborats per l'alumnat dels centres educatius, que van finalitzar a les 18  hores. Primavera valenciana, El paper de la filofilosofia, Crisi energètica, crisi econòmica i pèrdua de l'Estat del Benestar, o Implicacions filosòfiques de l'evolució, són els suggeridors títols d'algunes de les intervencions que van oferir els alumnes durant la segona edició de la trobada. Per la seua banda, el centre de secundària d'Almussafes va tancar la ronda de ponències del matí, centrant-se en la temàtica de La Filosofia amb sabor a literatura i la literatura amb sabor a filosofia.
La nota de color del simposi la va generar l'actuació-conferència de Luis Lafont, mag i director artístic de les Trobades de Màgia d'Almussafes, davall el títol “La Màgia... per cert”, ja que els estudiants van disfrutar d'una pinzellada de la saviesa intrínseca a l'il•lusionisme. L'acte es va clausurar amb l'entrega de diplomes a tots els estudiants participants.