Cullera exigirà més beneficis per a la ciutat al futur urbanitzador del Manhattan

El ple aprova la gestió indirecta i es blinda jurídicament davant de demandes milionàries en cas que el projecte no s'executara

L'Ajuntament de Cullera vol que el futur agent urbanitzador del sector Bega-Port, el conegut popularment com a PAI del Manhattan, reporte a la ciutat un major benefici públic del previst fins ara.
Així ho ha avançat l'alcalde de la ciutat, Jordi Mayor, en el ple ordinari de juliol celebrat el dilluns en què es va aprovar la renúncia del consistori a ser agent urbanitzador perquè esta condició passe a ostentar-la iniciativa privada sota la tutela de l'Administració pública.
«Traurem unes bases per adjudicar la condició d'agent urbanitzador en què la ciutat de Cullera eixirà més beneficiada no només econòmicament sinó també pel que fa a dotacions», va dir el primer edil. En este sentit, ha puntualitzat que prevaldrà l'interés públic, la sostenibilitat ambiental, la solvència i la viabilitat del projecte.
La intenció és «acabar amb una forma d'entendre l'urbanisme que buscava només el benefici de la part privada» per passar a impulsar una política urbanística «al servei de l'interés general», ha remarcat Mayor.
La renúncia a la condició d'agent urbanitzador es produïx en resultar «inviable» per a les arques municipals, en paraules de l'alcalde, costejar els més de 94 milions d'euros que val la urbanització. Una xifra que hauria d'actualitzar-se i que podria ser fins i tot superior, advertí el regidor d'Urbanisme, Juan Vicente Armengot.
«Si l'ajuntament, a través de l'empresa Emucsa -en fase de liquidació- fóra el que s'urbanitzara el sector, com estava previst fins ara, hipotecaríem de per vida al poble de Cullera», ha afirmat rotundament el primer edil. «Seria una irresponsabilitat històrica», estima Mayor, i «este govern no posarà en perill el futur de l'economia municipal i de la prestació dels serveis públics», ha deixat clar.

Blindatge jurídic
Però no és l'únic motiu. Amb la renúncia a ser l'agent urbanitzador, el consistori es 'blinda' jurídicament davant demandes milionàries per responsabilitat patrimonial que pogueren  presentar els propietaris dels terrenys en el cas que, finalment, el PAI no s'executara. Cal recordar que si en un termini de cinc anys no s'aprovara el projecte de reparcel•lació, el sòl tornaria a ser rústic, d'acord amb el que disposa el Pativel.
«Hem adoptat una posició jurídicament defensable i això ens deixa tranquils», va comentar Mayor en el debat plenari, on l'equip de govern va informar que ja es va presentar en el seu moment una demanda de 2 milions d'euros per la paralització del PAI.
La renúncia a la condició d'agent urbanitzador va comptar amb el suport favorable de l'equip de govern (PSPV-PSOE i dos regidors de Compromís) així com dels grups PP, Gent per Cullera i Ciutadans. L'únic vot contrari ha estat el del regidor díscol de Compromís, Marc Joan.
Per la seua banda, el regidor de Compromís, Pere Manuel, sostingué en la sessió plenària que la posició del seu grup era una qüestió de «responsabilitat» per evitar danys futurs a l'economia municipal i ha recordat que tant APC com el Bloc en el seu moment - integrants actuals de Compromís per Cullera- com el PSOE s'havien mostrat contraris al projecte urbanístic tal com el va aprovar el PP. No obstant això, davant el fet consumat que el PAI està aprovat i no es pot anul•lar, Compromís entén que mantindre a l'ajuntament com a agent urbanitzador només faria que empitjorar les coses.
«No hem votat Manhattan sí o Manhattan no, com alguns volen fer creure sense saber el que voten, el que hem votat ha estat evitar danys majors a l'ajuntament», ha precisat el portaveu de Compromís, Hugo Font.

Interés
La responsabilitat de l'execució del Manhattan passarà, doncs, a ser de la iniciativa privada sota les directrius públiques. Serà la demanda la que decidirà si el projecte té viabilitat o no.
«Interés hi ha», va admetre l'alcalde, «i a tots els que vénen a informar-se els diem el mateix», va afegir. «Estem donant llum i taquígrafs a un projecte que fins que va entrar este nou govern no havia tingut transparència», va afegir.
Finalment, Mayor va recordar que l'actual planejament, heretat i amb el qual no estan d'acord els dos grups de l'equip de govern, «no es pot canviar ni es pot anul•lar». «Dir el contrari és fer demagògia i alimentar esperances aprofitant-se del desconeixement general sobre la legislació urbanística», conclou.