Conferència de Festes, Tradicions i Llengua en Alberic de la mà d'Arturo Richart

“El tracte que rep la llengua valenciana es vergonyós”

El 09 de març del 2016, va tindre lloc al Saló de Plens de l’Ajuntament d’Alberic la tercera i última Conferencia Festes, Tradicions i Llengua per Arturo Richart, mestre d’escola, d’Alberic, emmarcada dins del Cicle de Conferencies sobre Cultura Popular Valenciana, organitzades per la Regidoria de Cultura.
A voltant de 60 persones, d les que havien prou professors amics i companys  estaven en la conferencia i on destacaven 9 alumnes de 1er Batxiller del IES Consuelo Aranda d’Alberic, prenguen notes per a fer un treball del tema.
Regidora de Cultura, que va fer la presentació, alcalde, regidors de l’equip de govern i de l’oposició.
 
Conferència
“La Cultura popular es parlar de poble, de les persones i en aquest cas d’Alberic, com a poble valencià.”
Va fer referencia de que la Cultura Valenciana es sostenia amb 3 pilar, Festes, Tradicions i la Llengua.
Tres bons tresors per a conservar, protegir i defensar en la actualitat que les coses no estan massa bé.
Va posar de relleu, que els veïns durien de tendrer les mateixes possibilitats, drets, i ser iguals i diferents, a poder discrepar i no caure en la moda de aldea global i el pensament únic.
 
Festes populars i Tradicions
No son el que es celebra, sinó, el que la gent realment sent i de vegades tradicions antigues i que algunes es perden en el temps.
Li va donar importància a la conservació dels carrers i la dignificació de la llengua, que es la principal de les tradicions, ja que es l’herència que s’ha rebut des de fa mes de 30 generacions.
La primera festa de l’any en Alberic, es la de Sant Antoni, festa pagana que es va cristianitzar per no perdre-la. Es diu que es la festa del foc. Ací va dir algunes dites d’abans relacionades amb esta festa.
A continuació venen les Carnestoltes, on abans es celebraven els dijous-os de carnaval, que s’aprofitaven per anar mares i fills a celebrar-ho a la muntanya, al riu o a l’horta per a berenar.
Va vindre després el que es xiquets i xiquetes es disfressaven per a celebrar-ho en l’escola. Els disfresses eren fets per les mares a casa. El disfressa, matisa Arturo, era allò que ens agradaria ser o posat amb mascares que tapen la cara i ens permeten fer allò que a cara descoberta, no ens atreviríem.
Després venen falles, festa controvertida, plural, viva, participativa i en constant innovació. Festa pagana que celebraven els fusters. Esperit i ànima dels valencians.
Diumenge de Rams ve després i es la pedra angular e les festes d’Alberic, la mes cuidà i treballada.
Es un dia on tots els veïns que estan fora, tornen al poble per a retrobar-se amb familiars i amics.
Benedicció de Rams, Concurs de l’encisam, fireta al voltant de la Muntanyeta, Concert de la SUM Alberic i la baixada dels Sants. Els Arreglos dels Sants en casa del Cofrades, on les imatges i religió conviuen amb emoció per part dels veïns i veïnes.
“De Pasqua a l’Ascensió, quaranta dies de perdó.” En aquestes dies es tradició menjar-se la Mona d’Alberic (coquetes de mel que mengen en el cel) en la Muntanyeta.
El origen de la Fira d’Alberic es mol antic, era de comerç, de negoci. Acudien els compradors de capolls de seda. Hui en dia sols queda la fira per als xiquets, i per a la joventut, amb la proclamació de la Regina de Festes i la seua Cort Honor i de joves festers que les acompanyen.
Va fer menció del recolzament de la llengua amb una de les manifestacions mes antigues, segurament de tota la Comunitat Valenciana, el Premis Literaris que es troben en la 44 edició.
La nit Màgica de la Verbena de Sant Joan. Altra festa important per Alberic es la Nit del Meló d’Alger, a la fí de recuperar el que feien abans els veïns, sopar a la porta del carrer amb germanor, menar una bona tallada de meló del terme, cafenet tocaet i tertúlia fins la matinada.
Per als xiquets i xiquetes, concurs de farolets. Meló d’alger buidats amb figures en la pell i un ciri en el seu interior, emulant a les llanternes que abans portaven els serens, i es feien processons pel carrer amb la cançó del seré i la serena.
Al s’han demà dia de Sant Llorenç, Patró d’Alberic.
“El progrés mata la tradició, perquè no es pot fer com abans que al ser els carrers de terra, havia que arruixar-lo amb aigua per a que perdera la calentor del sol. Al carrer no havia cap de cotxe, per lo que les taules estaven al mig del carrer, amb el cel amb estreles per dalt, i es podien vorer les llàgrimes de Sant Llorenç.”
El dia de difunts, explicà Arturo, es ja una tradició de fa molts anys d’anar al cementeri per a portar flors i estar una estona amb els nostres volguts familiar que ja no es troben amb nosaltres.
Sobre Halloween, va dir que es un invasor americà que està agarrant molta força últimament.
En Nadal també té un intrús que no té res a vorer de la cultura popular i tradició, on s’elimina tot allò que representa el pessebre i les seus figures. Apareix papà noel, amb una campana, barba blanca i pijama roig, que es un invent de la coca-cola.
Va fer una passada del que representen el Reis Mags.
“Les festes que hem vist, formen part de la nostra tradició i la tenim que deixar s’adapte als temps, te que evolucionar, sense renunciar a les tradicions que han tardat tant d’arribar fins ací.”
 
Llegua
Per a finalitzar va dir de la llengua, que es tant important com abans de la paraula va ser el silenci, quan no hagué vida.
La filla del silenci, que es la paraula, es va fer realitat, fent que els homes pogueren parlar.
“Es una sort tindre una llengua com la nostra, on el poble es puga dir tot amb orgull, es la mes important tradició, la major riquesa cultural que un poble pot tindre i que cal tindre-la amb orgull.
No es sols nostra, ja que ens l’han transmet mes de 30 generacions d’avantpassats.”
“Tenim la llengua mes bonica del món, la més musical, el valencià ben parlat i amb bon vocabulari, val per a tot.
Per a parlar i escriureu tot.”
 
Va fer menció, de que hui en dia es lligen pocs llibres en valencià, ni hi ha periòdics escrits, emissores de  radio o televisió en valencià, on es puguen llegir, escoltar i vorer les nostres tradicions, cultura i festes en valencià.
Des de que desaparegué Canal 9, soms l’única comunitat a Espanya que no té una televisió autonòmica i en valencià.
¿què passaria si desaparegueren les televisions en castellà?  ¿Es quedaria quet el govern central? ¿què es la llengua dels valencians?
Son preguntes que va llançar a l’aire Arturo Richart, afegint, que el tracte que rep la llengua valenciana es vergonyós.