Ampli suport social a la convocatòria de concentració contra el nou Pla de Conca del Xúquer

Més de 40 entitats recolzen la concentració convocada pel proper 14 de juny a les 19 h davant el Palau de la Generalitat

Representants de Xúquer Viu, Escola Valenciana, Comunitat de Regants de Sueca, Unió de Llauradors i Ramaders, Acció Cultura del País Valencià, Ecologistes en Acció de València, Comissions Obreres del País Valencià (CCOO-PV), Unió General de Treballadors del País Valencià (UGT-PV), Intersindical Valenciana, Partit Socialista del País Valencià, Compromís, Esquerra Unida, durant la roda de premsa de presentació de la Concentració convocada pel 14 de juny a les 19 h a València, a la Plaça Manises –davant el Palau de la Generalitat Valenciana. Durant la roda de premsa celebrada aquest matí, els representants de diverses entitats que recolzen aquesta concentració explicaren els motius del seu rebuig al nou pla de conca del Xúquer a punt d’aprovar-se per part del Consell de Ministres, i invitaren a tots els ciutadans a recolzar-la i participar-hi. El nou pla es continuista amb el Pla de 1998 que va ser concebut per exprimir el Xúquer i els seus aqüífers i fet d’esquenes a la natura. Es va repartir “aigua de paper” a compte d’uns estalvis per la modernització dels regadius de la Ribera que no tingueren en compte que tant l’Albufera com el Xúquer i l’aqüífer de la Plana Sud de València es nodrien dels retorns de rec que es pretenien estalviar.
A l’any 2000 es va aprovar la Directiva Marc de l’Aigua, que estableix que l’objectiu de la política de l’aigua és la recuperació del bon estat de totes les masses d’aigua i el seu ús sostenible a llarg termini. Però ací, no es va fer cas d’aquesta normativa i el nou pla de conca, que hauria d’haver-se aprovat fa quasi 5 anys, aprofundeix la sobreexplotació i deteriorament, ja que ara, a més a més, les aportacions són menors.
Aquest nou Pla de Conca de 2014 és un mal pla per al Xúquer, l’Albufera i els aqüífers i posa en perill el nostre futur:
- Assigna els estalvis generats per la modernització dels regadius a la Ribera al transvasament al Vinalopó, en lloc de dedicar-los a compensar la pèrdua d'aportacions al Xúquer i l'Albufera.
- Obri la porta de par en par a fer un nou transvasament des d'Antella, Cortes de Pallàs o des d’Alarcón, tal com s’ha posat de manifest en el Protocol signat entre el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient i la Generalitat Valenciana que acompanya el Pla. Tot això per beneficiar l’especulació amb l’aigua a Alacant, mentre es nega una concessió d’aigua superficial per abastiment a les poblacions de la Ribera afectats per la contaminació de nitrats i pesticides.
- No incorpora mesures efectives per tal de revertir el deteriorament dels aqüífers afectats per contaminació.
- No garanteix cabals en quantitat i qualitat suficient per recuperar la salut de l’Albufera i del Xúquer.
- Assigna uns cabals mínims exigus que impedeixen que els nostres rius tornen a la vida.
- Manté la sobreexplotació de la Manxa Oriental i dels aqüífers del Vinalopó, assignant als usuaris més aigua que els recursos renovables disponibles.
- Reserva aigua del Xúquer per substituir extraccions insostenibles i noves expansions de regadius a Castella-La Manxa.

Per altra banda, mentre la Generalitat Valenciana ha donat el vist i plau a aquest pla que exprimeix el Xúquer i els aqüífers, el Conseller Císcar torna a  ressuscitar el fantasma del “agua para todos” demanant que el Pla Hidrològic Nacional “li done a la Comunitat Valenciana 350 hm3/a d’aigua, vinga d’on vinga”. Aquesta estratègia, que s’ha demostrat fallida i insostenible en el passat, no és més que una nova cortina de fum amb la qual pretenen amagar la seua ineficàcia per tal d’abordar d’una manera seriosa i sostenible a llarg termini la gestió de l’aigua i dels usos que d’ella depenen. El Govern valencià torna a la càrrega amb eslògans demagògics que sols serveixen per obrir conflictes amb altres territoris i desviar l’atenció cap suposats “enemics exteriors” com a coartada front la seua manca d’interès en fer una política de l’aigua sostenible i transparent on les estratègies de gestió de les demandes i la recuperació dels ecosistemes, que són les veritables fàbriques d’aigua de bona qualitat, haurien de ser centrals.