Alumnes de 2n de Batxillerat de l’IES Rei en Jaume d’Alzira homenatgen a Vicent Andrés Estellés

Recitant poemes seus al monestir de la Murta

El 26 de novembre Vicent Andrés Estellés fou homenatjat a la Murta de la mà dels alumnes de 2n de batx de l’IES Rei en Jaume d’Alzira
El dia començava bé, tota la nit plovent però ara anava arrasant-se. Bé, el més important de tot era que havíem dormit una hora més perquè en lloc de classes avui hi havia excursió! No tindríem classes ni deures ni... a córrer per la Murta. La professora de Valencià s’havia compromés a portar-nos a un lloc especial, diferent: “a vore si canvieu la cara i vos animeu! i ja posats en matèria podríeu llegir poemes d’Estellés que a l’aula l’hem vist molt ràpid”.
D’un simple passeig per la Murta vam acabar fent de tot: dibuixar, retallar, llegir, preparar càmeres, música, buscar textos, distribuir-los, assajar,... I allà que ha anat: RECITAL D’ESTELLÉS A LA MURTA. L’excusa, recordar la visita que el poeta va fer a Alzira i el poemari que en va sortir, Llibre d’Alzira, conèixer de primera mà els poemes d’aquest gran escriptor i escoltar-nos recitar, cosa que cap dels que estem a classe hem fet mai, ni escoltar ni recitar!
Amb els versos del poeta a la motxilla, l’esmorzar i les ganes de passar-ho bé, pujàrem a l’autobús cara la vall. I la Murta relluïa encesa amb el sol tardorenc, les fulles engroguides dels arbres i l’aigua que tot ho emmirallava. Pura ens parlava de les plantes, de les pedres, de les ruïnes, la torre, la casona, el jardí. Sabíem que no calla mai, però allí era un manoll d’energia.
Després d’esmorzar començàrem a preparar el recital: penjàrem les lletres que havíem dibuixat mentre es provava la il·luminació i el so. I... càmera... acció! La nostra professora començà a parlar per a tranquil·litzar-nos i va dir una cosa que encara la comentem i no sé si l’hem entès: ”Estem construint records!” I tots llegírem estrofa rere estrofa, grup rere grup, i vam comprendre paraules que llegides no enteníem però en escoltar-les en les veus dels companys prenien força. Ens aplaudirem tots!
En tornar i mentre esperàvem l’autobús que ens portava a casa no érem els mateixos, semblàvem tranquils però el que teníem era orgull per haver fet una cosa que pensàvem que no sabíem fer i perquè havíem vist la grandesa del poeta. Per a sempre restarà Estellés a la Murta amb nosaltres

Todas las noticias de Alzira en www.elseisdoble.com