Aprofitant el 8é Pla d’Ocupació l’Ajuntament d’Alginet ha reconstruït, el llavador que hi ha al barri del Vaporet, al costat del barranc del Senyor.
Part d’aquest havia estat destruït i des de l’Ajuntament s’ha volgut  posar en valor aquest element hidràulic. Per aquest motiu, s’han aprofitat les destreses dels treballadors contractats per l’Ajuntament amb el pressupost del 8é Pla d’Ocupació per reconstruir-lo. També s’han plantat arbres i s’ha llevat la tanca que l’amagava a la mirada d’aquells que passen pel camí del Molí Nou.
Rafael Bosch, cronista oficial d’Alginet, afirmava que “volem remarcar que quan parlem d’elements hidràulics sempre pensem amb les séquies,  les canals,  els barrancs, etc. que donaven vida a l’horta que envolta el poble. Però l’ús de l’aigua ha estat també vinculat a altres activitats com ara els molins i també els llavadors. Cal pensar, que fins a la introducció de la xarxa d’aigua potable a les cases d’Alginet, en els anys cinquanta del segle XX, les dones, perquè eren elles les que estaven encarregades de fer la bugada de les cases, havien de recórrer a l’aigua que rajava per les séquies, en cas de tenir-ne alguna a prop, o anar als llavadors del poble”.
Bosch explicava que “en l’època que es va construir aquest llavador, en els anys vint del segle XX, només hi havia el llavador situat a l’esquena del carrer de la Lluna, nodrit per l’aigua de la séquia d’Alèdua, que alimentava el llavador i l’escorxador situat al seu costat. No obstant això, aquest llavador quedava massa lluny per a part de la població i per això, aprofitant l’aigua del motor del Vaporet, que es va construir per regar les terres de l’Hort de Galindo, es va construir un nou llavador. Moltes dones anaven a les séquies més properes per fer la bugada i contaminaven l’aigua de reg amb el lleixiu i els detergents. Aquest llavador  donaria servei a la població que anava arrimant-se al barri del Vaporet, posteriorment també al barri del Calvari, però també als extrems del carrer Nou i del carrer de Sant Antoni, ja que els quedava més a prop que el llavador municipal del carrer de la Lluna.
El llavador del Vaporet consta d’una bassa rectangular d’uns 20 metres de llargària i uns 2 metres d’amplada. A diferència de l’altre llavador, mai ha tingut una coberta, sinó que la protecció contra la pluja o el fred eren els pocs arbres que pogueren haver-hi. Els murs, de poc més d’1 metre d’alçària, estan rematats amb lloses de pedra calcària de la pedrera de l’Almaguer, amb inclinació descendent cap la bassa, on les dones podien fregar la roba.
Com a anècdota, també cal recordar que els llavadors del poble eren emprats com a basses per nedar per part dels xiquets i joves. Cal pensar, que l’aigua extreta directament del subsòl era una aigua freda i clara. I posar-se a remulla en els moments de molta calor era molt gratificant.
Finalment, l’arribada de la xarxa d’aigua potable a les cases del poble i posteriorment l’aparició de les primeres llavadores va provocar el desús dels antics llavadors, perquè ja no calia eixir de casa per fer la bugada.
El llavador municipal del carrer de la Lluna va desaparèixer perquè les cases del mateix carrer van absorbir l’espai en quedar sense ús; però en el cas del llavador del Vaporet, malgrat que ha estat abandonat i mig destruït al llarg dels darrers quaranta anys, encara ens permet esbrinar com eren els llavadors, i per això crec que és una iniciativa municipal molt bonica: recuperar, encara que siga com a record, les formes de treballar de les nostres avantpassades” concloïa Rafa Bosch .